dimarts, 10 de desembre del 2013

La Solidaritat

Des de fa uns dies estem treballant a l'escola el segon centre d'interès del curs, 
La solidaritat.

Sembla que quan s'acosten aquestes dates ens flueix un sentiment d'amor, una necessitat d'ajudar de compartir...L'arribada del Nadal ens fa sentir aquesta necessitat de donar quelcom als que més ho necessiten. El més important és que aquesta necessitat de compartir idees, propòsits, responsabilitats, sentiments de fraternitat, de companyonia...perduri sempre, tot l'any. 

Tot això ho estem treballant amb petits grups a la classe i el recull de tot ho hem mostrat en uns murals.



















Us deixo amb el manifest:

Quan ajudem, col·laborem i cooperem amb els altres per aconseguir un objectiu comú, sense tenir la obligació de fer-ho i sense esperar res a canvi, parlem de solidaritat. La solidaritat és un valor fonamental que fa de base d’altres tan importants com l’amistat, l’amor, el respecte, l’empatia, la generositat,... i que és bàsic per enriquir la convivència.

Però aquest valor tan important, sembla no tenir-se massa en compte en la nostra societat actual, on prima més l’egoisme i la competència. On s’ensenya als nens que per triomfar a la vida l’important és ser sempre el primer, malgrat que per aconseguir-ho haguem de trepitjar a d’altres persones.

Nosaltres com a escola, com a comunitat i com a persones, creiem fermament en la solidaritat i considerem fonamental enfortir-la des de petits per tal de formar futurs ciutadans desinteressats, respectuosos, empàtics, justos i equitatius.

És per aquest motiu que aquest curs la treballarem com a centre d’interès, fomentant una veritable educació en valors, practicant amb l’exemple i transmetent conductes que despertin en nens i adults el desig per entendre i ajudar als altres quan ho necessitin, ja que l’Escola Patufet ha estat i serà sempre una escola solidària."


divendres, 29 de novembre del 2013

Santa Cecília 2013

El passat divendres 22 de novembre vam gaudir d'una festa de Santa Cecília molt especial. Al matí, vam interpretar amb la flauta de bec la peça "Every Breath You take", de The Police. Els nostres companys de Secundària ens van escoltar amb atenció i ens van aplaudir calorosament en acabar. Un cop finalitzades les actuacions es va fer l'entrega de diplomes als participants i als guanyadors del Concurs d'Instruments.



La Laura, l'Elena i l'Ana amb alguns dels companys de 2n d'ESO. 



Els instruments de primer. El violoncel de l'Ana és el que es va endur el primer premi. 


La tarda d'aquell divendres també va ser molt musical. Mentre vèiem la pel·lícula de Pitch Perfect (Dando la nota), un grup de tabalers va interrompre el nostre silenci i ens va convidar a baixar al pati i ballar al ritme dels seus sons. Ens ho vam passar molt bé!



dilluns, 18 de novembre del 2013

I avui el Sergi ens explica...

Avui, amb el Sergi, acabem la primera tanda de protagonistes. Continuarem després de les vacances de Nadal.

Al Sergi li agrada passejar pel bosc, anar amb els seus amics pel carrer i menjar macarrons....

Això és el que ell ens ha explicat:
                              
Hola em dic Sergi, avui com ja sabreu sóc el protagonista.

Bé, us volia explicar que el Pol, el seu germà, l’Ana, la Laia i jo acompanyats dels pares anàvem a una masia que es deia “Cal Xocolater” allà ens ho passàvem molt bé. Teníem una piscina de plàstic on portàvem xeringues i les fèiem servir com a pistoles d'aigua  Fèiem barbacoes, paelles, bé, en general pel menjar no ens preocupàvem. Hi havia una font que tenia la forma de la sargantana del “Parc Güell”, on sempre ens hi repenjàvem. Cada dia anàvem a fer una caminada pel bosc o pels carrers del poble Vilada.

Vaig tenir un gos i me l’estimava molt , es deia, Tro. Però un dia el vam haver de sacrificar perquè tenia un tumor a la panxa. Després de que moris li vaig escriure una carta que deia: “Tro t’estimem molt. La vida que tindries si fossis aquí seria molt "xula" però si no estàs no es divertida, gens ni mica. Eres el gos més maco del món. Tro t’estimem tots molt! Adéu”.

La meva mare, el meu pare, la meva avià i jo anàvem a un hotel de Santa Fe del Montseny; allà, jo anava a jugar a uns gronxadors i a vegades, quan tornava cap 
l’ hotel i estava a un metre de distància, mirava al darrere i no veia els gronxadors de la boira que hi havia. També anava a un llac on la meva àvia comprava pa perquè jo els hi tires als ànecs.

A mi m’agrada anar amb els meus amics pel carrer. Per menjar m’agrada l’escabetx i els macarrons.


No m'agrada que em molestin ni que em facin enfadar.







Aquesta ha estat una part de la meva història.



Gràcies Sergi,hem gaudit molt!
















dijous, 14 de novembre del 2013

Dia de la Diversitat

El dilluns dia 11, com ja us vaig comentar en una entrada anterior, va ser el Dia de la Diversitat. Després de la preparació que vam fer a l'escola, finalment vam anar a l'Espai Jove la Fontana a realitzar els tallers.
Al matí, després de la classe de gimnàstica, vam enfilar cap al lloc on ens estàvem esperant, juntament amb altres escoles, per començar les diferents activitats.
Van realitzar diferents torns. Cada torn feia un taller de 40 minuts i dues activitats de 20 minuts cadascuna .

A la tarda, a l'escola vam fer uns comentaris sobre el que havíem vist.
Us deixo una petita mostra d'imatges i frases que reflecteixen el què vam fer.



Vam parlar de la immigració,dels problemes que poden tenir i dels campaments de refugiats. Les persones que ens ho explicaven havien estat víctimes d'algun d'aquests fets.                                                                       
                                                                                                      Sergi i Miquel 

Hem fet tuits amb gent de tot el món perquè hi ha molta gent al món que segueix el Dia de la Diversitat.
                                                                                                         Joan i Michel

Aquest dia ens ha aportat moltes coses interessants. 
Hem parlat de companyonia amb altres persones. 
     Nico i Pau  
                           






                                    
         





Ens hem de respectar els uns als altres. Ser respectuosos ens fa ser millor  persones. Tothom té llibertat per decidir. Llibertat d'expressió: No violència.
                                                                                              Ona Granada i Elena 





Ens hem repartit en grups i cada grup ha anat fent les diferents activitats. A mi el que més m'ha agradat ha estat el taller de fer xapes per a la llibertat de la llengua  Tot estava relacionat amb els drets humans.
                                                             Antem







Ha estat una bona ocasió per conèixer gent nova d'altres escoles de Gràcia.
                                                                                        
                                                                                                   Laia 

dilluns, 11 de novembre del 2013

Elena, és el teu torn.

Aquesta setmana la nostra protagonista és l'Elena Gangoso. Ens ha explicat que li agrada molt viatjar amb la seva família, que als 3 anys ja sabia nedar i que li van posar Elena per les tres bessones.... 




Així ens ho explica ella:
Hola em dic Elena Gangoso Espín, tinc 12 anys i vaig néixer el 3 de febrer, a les 12:00 del migdia, a la Clínica del Remei de Barcelona. Vaig pesar 3 quilos 50 grams. Em van batejar a la església: Santa Joaquima de Vedruna. Sóc la filla petita dels meus pares. Tinc dos germans més grans: l'Eduard que és el més gran i te 22 anys i l'Elisabet que és la mitjana  i té 18 anys. Els meus pares és diuen Lydia i Pere. Tinc dos gossos, un Schnauzer miniatura que és diu Snook i un Caniche que és diu Triplet, perquè ens el van regalar la setmana que el Barça va guanyar el triplet.

Em dic Elena per una senzilla raó: Quan van saber que jo era una nena, van dubtar en varis noms, entre ells Maria, Tania, etc....però a la meva germana li agradaven molt les tres bessones i repassant els seus tres noms, al dir Elena els hi va agradar a tots, i així va ser perquè em dic com em dic.

Quan era menuda, no m'agradava gens anar estirada al cotxet havia d’estar mirant-ho tot!  Per dormir-me necessitava que em posessin la música d'un peluix que penjava d'una de les puntes del meu bressol. També era molt autònoma , i amb dos anys ja em volia dutxar i vestir sola. Sempre m'ha agradat molt l'aigua i als 3 anys ja sabia nedar.
De petita era bastant moguda, i enseguida volia assabentar-me de tot el que passava al meu voltant. Un dia mentre la meva mare planxava  en una altra habitació, jo vaig agafar el telèfon i vaig trucar als bombers, no sabem si perquè vaig veure el telèfon a algun lloc o va ser per casualitat; el fet és que durant una bona estona vaig estar prement el boto de"rellamada", per tant no parava de trucar-los.
En un moment que jo penjo el telèfon, els bombers truquen i agafa el telèfon la meva mare i li diuen que com només sentien una nena petita  ja estaven a punt de enviar una unitat, creient que pasava alguna cosa. La meva mare no s'ho podia creure!
Una altra anècdota, és que al meu pare i a la meva àvia els hi vaig donar un bon ensurt, després d'una compra al supermercat, quan estàvem a la caixa em vaig escapar de la mà, i vaig sortit corrents cap al carrer, el meu pare va córrer darrere meu i mig supermercat intentant-me parar, però jo passava entre mig de les cames dels senyors i esquivava a tota la gent, vaig sortir al carrer i abans de creuar el meu pare em va poder agafar.

A P-3 vaig tenir a la meva mare de professora , donat que va anar un curs a fer un treball a una escola rural, i vam estar tot l'any allà. A P-4 i P-5, vaig anar a una escola de monges, i no m'agradava gens! No hi anava gens contenta.
A 1r de Primària, vaig entrar a l'escola Patufet, i enseguida vaig sentir que aquesta sí que era la meva escola. A tercer de primària, vaig fer la comunió amb la gent d'aquesta classe, al 6 de juny del 2010 a la església de la Bonanova.

Les meves aficions són: ballar ( des de molt petita), cantar, teatre, llegir, escoltar música i anar al Camp nou, ja que sóc molt culer, sóc sòcia des de que tenia 4 anys, per això m'agrada molt jugar a futbol.
El meu color preferit és el lila. Sóc bastant nocturna, no m'agrada massa dormir moltes hores. Tampoc m'agraden els llocs tancats especialment els ascensors!
El meu plat preferit és l’arròs a la cubana, tot i que els espaguetis i la carn arrebossada també m'agraden molt. També acostumo a menjar moltes amanides i m'agraden molts els iogurts.

He viatjat amb la meva família a: París, Disneyland, Menorca, Galícia, Cantàbria, Alacant, Madrid , ( tot i que va ser per la final de la copa del Rei del Barça i va ser una experiència molt emocionant). Quan era petita acostumava a passar les vacances entre Puigcerdà i Caldes de Montbui a casa dels avis, però ara estiuegem a Pineda de mar. M'agrada molt la platja i anar amb bicicleta.

M'agrada la música POP, i els meus cantants preferits són: Miley Cyrus, Dani Martin i Kate perry.

El meu somni és ser actriu, encara que sé que és un món molt difícil, però jo sempre dic que s'ha de lluitar pel que un vol, encara que també faré psicologia. Com a extraescolars estudio: Jazz, teatre, claqué,  cant i piano a l'Escola Memory de Barcelona. Aquest curs també faré anglès.





Tots molt atents.
Elena, quantes coses que ens has portat!





Gràcies Elena, ha estat una estona força divertida.

dijous, 7 de novembre del 2013

Preparem el Dia de la Diversitat

El proper dilluns dia 11, els alumnes de 1r aniran a l'espai jove La Fontana, per parlar, sensibilitzar-se i conèixer moltes coses sobre el tema dels dret humans.
El Dia de la Diversitat, va adreçat a joves entre 12 i 18 anys. S'educarà i sensibilitzarà en aquest tema a través de jocs, tallers, projecció de vídeos i diferents propostes d'activitats. La finalitat és aconseguir el respecte mutu entre tots i totes; diversos, diferents però iguals en drets.

Per començar a introduir el tema aquest dimarts passat van venir a l'escola a informar-nos; d'aquesta manera podran entendre millor tot el que veuran el dia que hi anem.

Aquí teniu una mostra del moment en què van treballar aquest taller a l'escola. Entre tots van fer un mural.


A partir de fotografies anem agafant idees



Els articles també ens ajuden.

 Parlem i decidim què posem.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Miquel, aquesta setmana ets tu el protagonista.

Hola em dic Miquel i tinc 12 anys. Vaig néixer el 30 de gener del 2001 i visc a Barcelona.

Al néixer, em van envoltar de peluixos i em van fer una fotografia; la meva tieta la va emmarcar i la va posar a la seva habitació.

M’encanten unes sabatetes molt petites de quan era un Bebé. La meva mare sempre les té al mostrador de la sabateria i a mi sempre m’ha  semblat molt original.

Hi ha un osset molt especial per a mi, el tinc des de els 8 anys. Vaig canviar una serp del IKEA verda i rosa per un osset i el nom de aquest osset és Yogui.

Des de petit sempre m’ha agradat, un llibre de contes de Disney. Aquest llibre me’l llegia la meva mare. De tots els contes que hi ha, el meu conte preferit és el primer, el de l’Hèrcules; em feia molt feliç que me’l llegís la meva mare i, a més, tenia sort perquè era el més llarg.

Ara us mostraré unes fotos de quan era petit. Algunes són molt gracioses !

                                       
                                               Realment hi ha fotos molt divertides!          



              La sabateta, el peluix, el llibre de Hèrcules, la foto que et van fer quan vas néixer...

                                                                             
                                     Miquel,ens ha agradat molt compartir amb tu la teva  història.


divendres, 25 d’octubre del 2013

Música per al cap de setmana

Aquest divendres, per encarar un cap de setmana ben musical i ple de ritme, us deixem el vídeo de la cançó que estem treballant amb la flauta: Every Breath You Take, de The Police. En aquesta versió, gravada en directe a Rio de Janeiro el 2007, veureu que fan alguns canvis respecte l'original. Aquesta és la grandesa dels bons músics, defensar els temes en directe i que sonin així de bé!




dilluns, 21 d’octubre del 2013

I avui, la Laia

La nostra protagonista d'avui, ha estat sempre molt juganera, desitja poder anar algun dia a Nova York i diu que no li agrada la xocolata...


 


Hola, em dic Laia i tinc 12 anys. Vaig néixer un 26 de maig del 2001 a l’Hospital de Barcelona.

Tot i que vaig despertar a la meva mare a la matinada no vaig venir al món fins a les cinc de la tarda. El meu pare em va presentar a la família embolicada amb paper d’alumini i la meva àvia va dir que semblava un pollastre a l’ast.  Vaig pesar 3Kg 150g.

Vaig anar un any a la LA QUITXALLA on vaig conèixer al Sergi,a l’Ingrid i a l’Ona. I junts vam venir a aprendre a l’escola Patufet, i allà hem vaig trobar amb la resta de companys de classe. Sempre hem estat poquets però els últims anys hem anat augmentant el clan que al final s’ha convertit en una gran família.

Sempre he estat molt juganera i de petita vaig amagar un xumet rere la tassa del vàter. Encara el busquem ara!!!

Tinc una foto de quan era petita menjant xocolata tot hi que no em puc creure que fos jo, perquè mai m’ha agradat. Sempre he estat una mica rara...

La meva afició  preferida era anar a donar de menjar els coloms fins que la vaig avorrir i ara no els puc ni veure.

Tinc dues germanes, i de petites quan jugaven a l’UNO jo els hi prenia les cartes.
Sóc una apassionada de Sant Medir tot i que fins l’any passat no m’hi van deixar anar. Sóc de la colla els “Tivats”  i gaudeixo molt de la festa.

Quan era petita la meva mare hem va donar el seu osset preferit i jo que me l’estimava  d’allò més. El vaig anomenar Pau hi em va acompanyar en molts dels meus somnis ja que dormia amb ell.

Passo el meu temps lliure jugant amb els meus amics o cosins, anant amb el patinet o en bicicleta i fent excursions, això si, per la muntanya.

Tinc dos cosins que estimo molt: l’Àlex i l’Alba de la qual en sóc padrina.
No m’agraden  els gossos tot i que la meva àvia en tenia un que m’estimava molt i que va morir l’estiu passat, es deia DIC i el trobo molt a faltar.

Des de petita tinc por a la foscor, i haig de dormir amb una llum perquè sinó no dorm ningú.

El meu color preferit és el lila i de gran vull ser decoradora d’interiors, però és clar que de aquí a dos dies ja hauré canviat d’opinió.

M’agrada la música pop i la meva cantant preferida és la Miley Cyrus. M’agraden molt els llibres d’aventura i per això els meus preferits són els de Geronimo Stilton.
A l’estiu acostumo a anar de vacances una setmana, les més especials han estat les de Disney Land, a París.
El meu somni és anar a New York, la meva ciutat preferida tot i que no hi he anant mai, és un somni pendent de complir.



Sempre he estat culé i sempre ho seré. He assistit a dos partits del Barça i per mi és una sensació més forta que pujar en una muntanya rusa!!!






Amb les seves coses més estimades...





               
                   
                                     Tots escoltant amb molta atenció.



Gràcies Laia, ha estat molt interessant.

                         


divendres, 18 d’octubre del 2013

El valor de la puntualitat.

Hem començat a treballar el Centre d'Interès mensual d'aquest 1r trimestre: 
La Puntualitat.

Fomentem la puntualitat perquè vivim en societat i ser puntual representa respecte pel temps dels altres.

Ho estem treballant a la classe i pretenem que sigui un propòsit, un molt bon propòsit per tot el curs.



                                    Després de llegir un escrit sobre aquest tema ens hem                                                    organitzat per grups.                     


      Farem un mural per transmetre gràficament el que hem estat comentant.




 Tots mostren molt interès per fer la  feina ben feta.



Us deixo l'escrit que hem llegit:


La puntualitat és el valor de la trobada amb l'altre i es relaciona estretament amb el respecte.
Ser puntual és donar valor al temps i a les ocupacions de l'altre. 
Viure tenint present els altres i no tan sols en funció del nostre ritme i de les nostres ocupacions.
Quan les persones ens sentim ateses amb puntualitat, experimentem que som valorats pels altres i captem un interès real de qui ens atén, cap a la situació personal que estem vivint. En la vida diària relacionar-se amb puntualitat és tenir present que els compromisos, temps i ocupacions de l'altre també són importants i cal que siguin respectats. Però també és important ser puntuals a l’hora d’expressar els nostres sentiments i afectes, a l’hora d’oferir la nostra ajuda, quan cal agrair i valorar allò que apreciem. Deixar-ho per més tard és arriscat.
Aquest curs volem sincronitzar els nostres rellotges i compromentre’ns a fer de la puntualiat un valor en alça que ens caracteritzi. Fomentem la puntualitat perquè representa el respecte pel temps de l’altre. Siguem constants i millorem la puntualitat: un bon propòsit per al nou curs 2013-14.


dilluns, 14 d’octubre del 2013

Nova setmana, nova protagonista...


Li agraden les sabates de taló, li encanta viatjar i la seva passió és el ball... Parlem de la Janire, la nostra protagonista d'aquesta setmana.




Hola, bona tarda em dic Janire Rodríguez, tinc 12 anys i vaig néixer el 9 de febrer del 2001, a l’hospital Dexeus de Barcelona. Tinc un germà, el Joan que té 17 anys. No tinc cap mascota, però sempre m’han agradat els gossos i de gran en tindré un.

Quan vaig néixer, els veïns de la meva àvia, em van regalar una nina de color rosa. Me l’emportava a dormir a tot arreu, i en el moment que vaig començar a parlar li vaig dir “guapa”, i es va quedar amb aquest nom, i tota la família la coneix amb aquest nom.
Als 3 anys, sovint em cuidava el meu tiet, i els meus cosins em van donar el llibre de la constitució espanyola i anava amb aquest llibre a tot arreu.

M’encanta la moda, però sempre m’han agradat molt les sabates de taló, i sempre em posava les sabates de la meva mare o de la meva àvia. Un dia, el meu cosí gran, em va comprar unes sabates de taló de la “barbie”, estava tot el dia amb elles posades. 

Vaig començar ballet als 4 anys, i mai m’avorriré perquè ballar és la meva passió. La meva mare té les meves primeres sabatilles de mitja punta de record. Durant aquests anys que porto fent dansa, una de les coses que recordaré sempre és quan vaig fer de figurant al Gran Teatre del Liceu, en la opera Turandot de Puccini. Tenia vuit anys i va ser una gran experiència sortir a l’escenari, els camerins, el vestuari, el maquillatge, em sentia com si fos una artista.

Sóc una gran fan del grup de música pop de One Direction, tot i que també m’agraden els cantants: Miley Cyrus, Dani Martín i Pablo Alborán.

També m’agrada viatjar, i he anat a França varies vegades, i també a Anglaterra. El meu plat preferit són els espaguetis a la carbonara que fa la meva mare. No menjo carns vermelles, i el meu color preferit és el lila.



La seva passió, la dansa
La nina rosa que s'ha tornat blanca




                 

                  Quantes cosetes personals que ens has portat! 
               Gràcies, ara et coneixem una miqueta més.