dilluns, 28 d’octubre del 2013

Miquel, aquesta setmana ets tu el protagonista.

Hola em dic Miquel i tinc 12 anys. Vaig néixer el 30 de gener del 2001 i visc a Barcelona.

Al néixer, em van envoltar de peluixos i em van fer una fotografia; la meva tieta la va emmarcar i la va posar a la seva habitació.

M’encanten unes sabatetes molt petites de quan era un Bebé. La meva mare sempre les té al mostrador de la sabateria i a mi sempre m’ha  semblat molt original.

Hi ha un osset molt especial per a mi, el tinc des de els 8 anys. Vaig canviar una serp del IKEA verda i rosa per un osset i el nom de aquest osset és Yogui.

Des de petit sempre m’ha agradat, un llibre de contes de Disney. Aquest llibre me’l llegia la meva mare. De tots els contes que hi ha, el meu conte preferit és el primer, el de l’Hèrcules; em feia molt feliç que me’l llegís la meva mare i, a més, tenia sort perquè era el més llarg.

Ara us mostraré unes fotos de quan era petit. Algunes són molt gracioses !

                                       
                                               Realment hi ha fotos molt divertides!          



              La sabateta, el peluix, el llibre de Hèrcules, la foto que et van fer quan vas néixer...

                                                                             
                                     Miquel,ens ha agradat molt compartir amb tu la teva  història.


divendres, 25 d’octubre del 2013

Música per al cap de setmana

Aquest divendres, per encarar un cap de setmana ben musical i ple de ritme, us deixem el vídeo de la cançó que estem treballant amb la flauta: Every Breath You Take, de The Police. En aquesta versió, gravada en directe a Rio de Janeiro el 2007, veureu que fan alguns canvis respecte l'original. Aquesta és la grandesa dels bons músics, defensar els temes en directe i que sonin així de bé!




dilluns, 21 d’octubre del 2013

I avui, la Laia

La nostra protagonista d'avui, ha estat sempre molt juganera, desitja poder anar algun dia a Nova York i diu que no li agrada la xocolata...


 


Hola, em dic Laia i tinc 12 anys. Vaig néixer un 26 de maig del 2001 a l’Hospital de Barcelona.

Tot i que vaig despertar a la meva mare a la matinada no vaig venir al món fins a les cinc de la tarda. El meu pare em va presentar a la família embolicada amb paper d’alumini i la meva àvia va dir que semblava un pollastre a l’ast.  Vaig pesar 3Kg 150g.

Vaig anar un any a la LA QUITXALLA on vaig conèixer al Sergi,a l’Ingrid i a l’Ona. I junts vam venir a aprendre a l’escola Patufet, i allà hem vaig trobar amb la resta de companys de classe. Sempre hem estat poquets però els últims anys hem anat augmentant el clan que al final s’ha convertit en una gran família.

Sempre he estat molt juganera i de petita vaig amagar un xumet rere la tassa del vàter. Encara el busquem ara!!!

Tinc una foto de quan era petita menjant xocolata tot hi que no em puc creure que fos jo, perquè mai m’ha agradat. Sempre he estat una mica rara...

La meva afició  preferida era anar a donar de menjar els coloms fins que la vaig avorrir i ara no els puc ni veure.

Tinc dues germanes, i de petites quan jugaven a l’UNO jo els hi prenia les cartes.
Sóc una apassionada de Sant Medir tot i que fins l’any passat no m’hi van deixar anar. Sóc de la colla els “Tivats”  i gaudeixo molt de la festa.

Quan era petita la meva mare hem va donar el seu osset preferit i jo que me l’estimava  d’allò més. El vaig anomenar Pau hi em va acompanyar en molts dels meus somnis ja que dormia amb ell.

Passo el meu temps lliure jugant amb els meus amics o cosins, anant amb el patinet o en bicicleta i fent excursions, això si, per la muntanya.

Tinc dos cosins que estimo molt: l’Àlex i l’Alba de la qual en sóc padrina.
No m’agraden  els gossos tot i que la meva àvia en tenia un que m’estimava molt i que va morir l’estiu passat, es deia DIC i el trobo molt a faltar.

Des de petita tinc por a la foscor, i haig de dormir amb una llum perquè sinó no dorm ningú.

El meu color preferit és el lila i de gran vull ser decoradora d’interiors, però és clar que de aquí a dos dies ja hauré canviat d’opinió.

M’agrada la música pop i la meva cantant preferida és la Miley Cyrus. M’agraden molt els llibres d’aventura i per això els meus preferits són els de Geronimo Stilton.
A l’estiu acostumo a anar de vacances una setmana, les més especials han estat les de Disney Land, a París.
El meu somni és anar a New York, la meva ciutat preferida tot i que no hi he anant mai, és un somni pendent de complir.



Sempre he estat culé i sempre ho seré. He assistit a dos partits del Barça i per mi és una sensació més forta que pujar en una muntanya rusa!!!






Amb les seves coses més estimades...





               
                   
                                     Tots escoltant amb molta atenció.



Gràcies Laia, ha estat molt interessant.

                         


divendres, 18 d’octubre del 2013

El valor de la puntualitat.

Hem començat a treballar el Centre d'Interès mensual d'aquest 1r trimestre: 
La Puntualitat.

Fomentem la puntualitat perquè vivim en societat i ser puntual representa respecte pel temps dels altres.

Ho estem treballant a la classe i pretenem que sigui un propòsit, un molt bon propòsit per tot el curs.



                                    Després de llegir un escrit sobre aquest tema ens hem                                                    organitzat per grups.                     


      Farem un mural per transmetre gràficament el que hem estat comentant.




 Tots mostren molt interès per fer la  feina ben feta.



Us deixo l'escrit que hem llegit:


La puntualitat és el valor de la trobada amb l'altre i es relaciona estretament amb el respecte.
Ser puntual és donar valor al temps i a les ocupacions de l'altre. 
Viure tenint present els altres i no tan sols en funció del nostre ritme i de les nostres ocupacions.
Quan les persones ens sentim ateses amb puntualitat, experimentem que som valorats pels altres i captem un interès real de qui ens atén, cap a la situació personal que estem vivint. En la vida diària relacionar-se amb puntualitat és tenir present que els compromisos, temps i ocupacions de l'altre també són importants i cal que siguin respectats. Però també és important ser puntuals a l’hora d’expressar els nostres sentiments i afectes, a l’hora d’oferir la nostra ajuda, quan cal agrair i valorar allò que apreciem. Deixar-ho per més tard és arriscat.
Aquest curs volem sincronitzar els nostres rellotges i compromentre’ns a fer de la puntualiat un valor en alça que ens caracteritzi. Fomentem la puntualitat perquè representa el respecte pel temps de l’altre. Siguem constants i millorem la puntualitat: un bon propòsit per al nou curs 2013-14.


dilluns, 14 d’octubre del 2013

Nova setmana, nova protagonista...


Li agraden les sabates de taló, li encanta viatjar i la seva passió és el ball... Parlem de la Janire, la nostra protagonista d'aquesta setmana.




Hola, bona tarda em dic Janire Rodríguez, tinc 12 anys i vaig néixer el 9 de febrer del 2001, a l’hospital Dexeus de Barcelona. Tinc un germà, el Joan que té 17 anys. No tinc cap mascota, però sempre m’han agradat els gossos i de gran en tindré un.

Quan vaig néixer, els veïns de la meva àvia, em van regalar una nina de color rosa. Me l’emportava a dormir a tot arreu, i en el moment que vaig començar a parlar li vaig dir “guapa”, i es va quedar amb aquest nom, i tota la família la coneix amb aquest nom.
Als 3 anys, sovint em cuidava el meu tiet, i els meus cosins em van donar el llibre de la constitució espanyola i anava amb aquest llibre a tot arreu.

M’encanta la moda, però sempre m’han agradat molt les sabates de taló, i sempre em posava les sabates de la meva mare o de la meva àvia. Un dia, el meu cosí gran, em va comprar unes sabates de taló de la “barbie”, estava tot el dia amb elles posades. 

Vaig començar ballet als 4 anys, i mai m’avorriré perquè ballar és la meva passió. La meva mare té les meves primeres sabatilles de mitja punta de record. Durant aquests anys que porto fent dansa, una de les coses que recordaré sempre és quan vaig fer de figurant al Gran Teatre del Liceu, en la opera Turandot de Puccini. Tenia vuit anys i va ser una gran experiència sortir a l’escenari, els camerins, el vestuari, el maquillatge, em sentia com si fos una artista.

Sóc una gran fan del grup de música pop de One Direction, tot i que també m’agraden els cantants: Miley Cyrus, Dani Martín i Pablo Alborán.

També m’agrada viatjar, i he anat a França varies vegades, i també a Anglaterra. El meu plat preferit són els espaguetis a la carbonara que fa la meva mare. No menjo carns vermelles, i el meu color preferit és el lila.



La seva passió, la dansa
La nina rosa que s'ha tornat blanca




                 

                  Quantes cosetes personals que ens has portat! 
               Gràcies, ara et coneixem una miqueta més.


dijous, 10 d’octubre del 2013

Viu les matemàtiques

Aquest matí, els alumnes de 1r i 2n d'ESO hem sortit de l'escola per anar a fer un taller al Cosmocaixa. Es tractava de fer matemàtiques però d'una manera més visual.

Hem treballat amb diferents formes geomètriques, experimentat amb la cinta de Moebius i buscat raonaments lògics amb línies i dibuixos.

El pensament matemàtic ens ajuda a interpretar moltes situacions de la vida quotidiana. Ens hem adonat que moltes àrees estan interdisciplinades i per això el raonament lògic el trobem per tot arreu.

Aquí teniu una mostra de la nostra estada.




Arribem just a punt per començar.
El Miquel ha iniciat la sessió.


Nois, en aquest mapa fa goig buscar els llocs, oi? 






La concentració és total!


Les cintes de Moebius ens han sorprès força.










La cinta s'ha convertit en un quadrat.
Això no ens ho esperàvem.


La Janire i els nanets.
Són 14 o 15?


 S'ha acabat, hora de tornar. 
Les cares de satisfacció ho diuen tot. 




dimarts, 8 d’octubre del 2013

I aquesta setmana el protagonista és...

Aquesta setmana li ha tocat el torn al Pau Acereda .


Ens ha dit que li agrada molt anar al càmping, al costat de Sant Pol, que juga sovint a futbol i que és culé...


                              


                                          Com sóc 
                                                                                   
Hola em dic Pau Acereda Bernat, tinc 11 anys, visc a Barcelona al barri de Gràcia i sóc culé.

Vaig néixer al 20 de desembre de 2001 a la clínica Teknon. Quan vaig néixer, en van regalar un osset de peluix que encara conservo.

La meva família la formen el meu pare, la meva mare i el meu germà gran de 15 anys. Tinc dos àvies i dos àvis,  els meus oncles i dos cosinets petits.
M'agrada molt el futbol, i jugo en un equip de futbol sala, que es diu Ubae.

El menjar que més m'agrada és la pizza, la truita de patates de la meva mare i les croquetes de la meva àvia.

Tinc una mascota que es diu Bolilla, i és un conillet d'orelles caigudes. Li agraden molt las galetas i quan li dono una, comença a donar voltes pel pati. Quan li donem la galeta, es fica de peu per mossegar-la.

Als estius i per Setmana Santa, vaig a un càmping al costat de Sant Pol de Mar. Tinc una colla,on tinc molts amics, encara que de vegades, parlo amb la colla del meu germà. Jugo molt al futbol, i sobretot, vaig molt a la piscina i a la platja. Em tiro des de les roques a l'aigua i és molt divertit, però sobretot m’agraden les discoteques que posen a la nit al bar del càmping, on s'ajunten des dels més petits de 9  anys, fins els més grans de 18, però sense relacionar-nos, colla amb colla.

A l’estiu sempre anem uns dies a algun lloc lluny de d'aquí  L'estiu passat, vàrem anar a la Serra de Guara, i vam saltar des d’una cascada de 10 metres d'altura  també vam fer barrancs, va ser una experiència molt guai.
                        
                                                                                                               


Tots escoltant molt atents. 


Els objectes més entranyables.

                                                                                     
                                                                                           
Ens hem quedat amb ganes d'anar a la serra 
de Guara a veure el salt d'aigua...

                                           Gràcies Pau



dilluns, 7 d’octubre del 2013

Primer dia d'Educació Física

L'esport transmet inclusió, cooperació, respecte, participació, autocontrol, honestedat i companyonia.

Ja ha arribat el primer dilluns d'octubre i amb ell l'inici de les classes d'Educació Fisica.
Primer a l'Euròpolis a fer gimnàstica. i després al Club Natació Catalunya a  a nedar una estona.

                                   Tots a punt per començar a fer piscines.


Quan acabem, quina sensació de benestar!