Potser congelat no, però déu n’hi do la rasqueta d’aquests últims
dies. Els dies cauen com una neu invisible i quan et pares un moment, quan
baixes del vagó del temps per estirar una mica les cames, te n’adones que ja
estem a desembre. Com pot ser? Si fa uns dies anàvem en màniga curta i ens estàvem
coneixent.
Bé, sigui com sigui, això avança, el projecte no es deté, i en els dies
que vénen començarem el guió tècnic.
Els dies que vénen...
Divendres anirem a fer una dinàmica d’educació emocional sobre la malenconia;
també estem treballant ja amb el nostre amic invisible, aquell amic que ens ha
tocat i que volem conèixer millor, volem fer-li aquests dies una mica més
agradables amb detalls d’afecte anònims, gratar una mica en la superfície i
descobrir companys amagats a la classe (ara resultarà que l’invisible no sóc jo
sinó ell/a). Malauradament, hi ha molts amics invisibles, les etiquetes ens
posen una vena als ulls i no ens deixen veure realment qui ens envolta. Amb
aquesta proposta volem cercar, gratar, apropar-nos als nostres companys i
companyes i descobrir nous amics, noves cares. No cal excuses per ser amable,
per ser carinyós. No cal que ens amaguem darrera d’un gran regal, només cal
amor, estima i passió pel que fem.
Divendres vam fer un taller de Noves Tecnologies.
Vam estar reflexionant sobre les avantatges i limitacions que tenen. L'esperit
crític davant de tot aquest allau d’informació i de la facilitat
per accedir-hi és clau per formar-nos com a persones amb criteri propi. Vam
comptar amb la Marta, una persona experta en les TIC i el seu ús. Moltes
gràcies per tot, Marta. Ens ha fet veure les coses des d’una altra perspectiva.
Seguim.
