Última nit a la Garrotxa, ja portem 3 dies per aquí i hem fet un munt de coses. Hem anat a museus, hem aprés sobre pintura i escultura, hem travessat rius, muntanyes i volcans, ens hem passejat per una fageda preciosa, la fageda de Joan Maragall, i hem comprovat que la telepatia existeix...
Tot això envoltats dels nostres amics i amigues, amb els qui hem rigut i ens ho hem passat d'allò més bé.
Tot això envoltats dels nostres amics i amigues, amb els qui hem rigut i ens ho hem passat d'allò més bé.
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada