divendres, 30 de maig del 2014

I el Pol ens ha explicat...


El Pol, ha estat avui el nostre protagonista. Ens ha dit entre altres moltes coses que es un noi bromista, que li agrada la història i les mates...
Així ens ho explica ell:

Jo vaig néixer amb 8 mesos, el dia 23 de febrer de 2001. Des de ben petit era molt rialler, molt feliç i molt mogut. Quan algú amb deia alguna cosa, jo sempre reia.
Tenia un gos que era molt entremaliat, tenia la mania de deixar-ho tot desendreçat, En general, era molt entremaliat, però molt simpàtic i carinyós.
De petit m’agradaven molt els Teletubbies i amb van regalar un ninot, encara el conservo, però el meu gos el va mig destrossar. Vaig deixar de veure els Teletubbies als 4 anys, perquè ja m'avorrien
Una anècdota que us puc explicar és què als dos anys i mig, amb vaig perdre per 
l'Ikea. Vaig passar molta por però unes persones em van ajudar.Jo vaig aprendre a escriure el meu nom i cognom, era molt petit però ho vaig fer per si em tornava a passar.
Quan vaig arribar a aquesta escola, la escola Patufet, no volia entrar, però un nen molt simpàtic, el Sergi, em va animar a entrar-hi. Mai ho oblidaré quant que em va ajudar; jo  tenia una mica de por, i mira, jo era molt tossut en aquella època.
Jo crec que era molt simpàtic i rialler, fins que vaig arribar a 4 de primària, vaig tenir una època molt difícil; a sisè,amb la Ingrid, vaig aconseguir aclarir les meves idees; ara, m'he convertit en un bromista,i ja he superat aquells moments.
A les estones lliures, com a hobby m'agrada llegir història, fer mates i sudokus.

Finals de març de 2014, se’m mor el gos, un gran amic, o potser més que això,el considerava com un de la meva família, jo era, o millor dit, sóc molt sensible, encara no he pogut superar la seva mort. Vaig tenir  fins i tot febre, a punt de arribar a 39 graus... Des de llavors he afluixat en els estudis, perquè no puc de parar de pensar en ell. Però això no importa, he de continuar endavant i centrar-me en el futur.


Pol has fet una xerrada molt simpàtica, gràcies per aquesta estona.


divendres, 16 de maig del 2014

Ens retrobem amb el protagonista

 Després d'una breu parada ( Setmana Santa, preparació del treball de síntesi, Garrotxa...) tornem a retrobar-nos amb els nostres protagonistes. Queda molt poc per acabar el curs però els nostres nois/es encara tenen algunes coses per explicar-nos. Avui és el torn del Joan.

Vaig néixer el 17 de desembre del 2001 a l'Hospital de Barcelona.
Amb un any i mig vaig començar a anar a la guarderia  i després vaig venir a l'Escola Patufet. 
Quan tenia quatre anys em vaig caure per les escales i em vaig trencar les dos dents del davant. Als 6 anys, em vaig empassar una moneda mentre jugava amb ella.
A l'edat que tinc i ja m'han operat set cops. Quin rècord!
De petit volia ser pirata; volia ser el típic pirata que porta un pegat a l'ull, com els dels contes. Ara de gran el meu ideal seria ser jugador de bàsquet.
M'agraden els esports, m'agrada molt el ''RUGBI'" el futbol i el bàsquet i em comença a agradar el vòlei.



M' agraden molt els macarrons amb tomàquet i formatge tot i que el formatge sol no m'ha agradat mai i  no m'agrada gens l'amanida.
Tinc una gossa que es diu Kira, a casa li diem ''DESTROYER'' perquè ho trenca tot; té un any i l'únic que vol és jugar.
Quan tinc temps lliure vaig amb amb penny o patinet a donar una volta pel barri de Gràcia.
Així sóc jo, ja veieu que el meu dia a dia no és complicat, anar  a l'escola, jugar amb els amics, amb la gossa...



El torn de preguntes i respostes ha estat molt entretingut!
Ho has fet molt bé Joan! Hem passat una molt bona estona.

divendres, 9 de maig del 2014

Garrotxa últim dia

Ahir al vespre, última nit, vam tenir "festa de pijames". Sí sí, tal qual, d'una manera improvisada alguns van transformar els jocs de nit per un conjunt de desfilades, coreografies i música, tot d'una manera molt natural. Vam riure, vam ballar i fins i tot algunes van fer unes quantes piruetes mentre altres, els menys atrevits aplaudien, miraven i gaudien de la festa; tot això al mig del càmping, a l'aire lliure.... Va ser extraordinari! És el que tenen les coses quan sorgeixen de manera espontània.


Avui ens hem llevat just per recollir, esmorzar i sortir cap a la cooperativa de La Fageda.









Ens han ofert una petita degustació.


Tot seguit cap a Olot a fer la gimcana per conèixer la capital de la comarca.






Tot s'acaba, i la nostra aventura "garrotxística" ha arribat al seu final. Enrere queden quatre dies inoblidables, plens de caminades, alegries, jocs de dia, jocs de nit, moments d'amistat i anècdotes que es recordaran per sempre.

Us deixem amb unes quantes frases dels nostres alumnes, reflexionant sobre el què han significat per a ells les activitats que hem viscut i, en general, quina ha estat la seva experiència global durant aquests dies de convivència.

No havíem fet mai una cosa així; ens ha agradat molt i ens ha reforçat com a grup. Ens sembla molt interessant tot el que hem après”. (Laura, Pol i Antem).


Hem descobert coses positives dels altres i nostres que potser no sabíem. Ha estat una experiència inoblidable” (Miquel , Pau, Inés i Íngrid).


Ens ha agradat la sinceritat que hi ha hagut entre nosaltres. Dormir en Bungalows és com tenir la teva pròpia casa i al sortir et trobes al mig de la natura. Hem estat molt tranquils i ho hem passat molt bé. Sempre recordarem les “caminates” 
(Joan, Roger, Ana i Àlex).


Aquesta trobada ha servit per sincerar-nos i expressar les qualitats positives de cadascú. Conviure amb els companys amb bon rotllo no és tan difícil! Hem descobert paisatges que ens han impressionat i, a més, aquí s’està molt bé, tot és molt natural, hem desconnectat molt de la ciutat". 
(Ona, Elena, Michel i Nico).



Hem estat capaços de treure el millor de cadascú. La convivència entre nosaltres ha estat molt bona, ens hem portat tots molt bé. Se’ns ha fet curt i ens ho hem passat genial. Ens quedaríem més dies... “ (Abril, Laia, Sergi i Nelson).







       Ho hem passat molt bé i hem compartit moments entranyables! 

Aquí podeu veure més fotos d'aquest últim dia. (https://www.flickr.com/photos/97575332@N05/sets/72157644593719895/)

                                                                 Laia i Sílvia

dijous, 8 de maig del 2014

Garrotxa 3r dia


                                             
Saps on és la fageda d'en Jordà? 
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
                                 Joan Maragall (1860 -1911)



Continuem amb un sol impressionat, sense una gota de pluja i amb una temperatura ideal.
Al matí, es lleven tots amb molta gana i es troben amb un d'esmorzar, d'allò que diríem bo i abundant: entrepà, suc de fruita, llet amb cacau i pastes dolces. Tot seguit, preparats per  endinsar-nos cap a la Fageda d'en Jordà; hem arribat vorejant el Croscat i recordant l'experiència del primer dia. Es comença a notar l'entrenament i la millora de la forma física. Quan hem arribat, com diu el poeta, ens hem oblidat del món i hem gaudit de la frondositat de l'indret. Aprofitant la bona convivència que es respira en el grup hem pensat que el lloc era ideal per fer una activitat tots junts que ens ajudés a conèixer-nos encara millor.


Abans d'esmorzar ja tenim ganes de jugar


Mmmmm... Què bo!

Primeres instruccions abans d'entrar a la Fageda



Una activitat en ple bosc, hem rigut molt



Mentre tot això va passant, els nostres nois/noies continuen el seu treball de síntesi. Aquesta tarda, moment de reflexió, anàlisi i supervisió de tot el que s'ha fet fins ara. Aclarim dubtes i separem el que és important del que no ho és; revisem com porten els treballs. Els resultats han estat molt positius, estem segurs que assoliran de sobres els objectius.


Aquí teniu més fotos 
(https://www.flickr.com/photos/97575332@N05/sets/72157644163563630/)
Esperem que us agradin!

dimecres, 7 de maig del 2014

Garrotxa 2n dia

Res feia pensar que el sol lluiria amb tota la seva força després de llevar-nos aquest matí i veure el dia gris i ple de núvols. Ja de bon matí, uns tocs de pilota, un bon esmorzar i cap al volcà de Santa Margarida. La pujada ha estat intensa però l'esforç ha valgut la pena. Les flors, el prat, els arbres... La natura brilla en tot el seu esplendor primaveral; ha esclatat amb la força del mes de maig i hem pogut gaudir dels seus colors i de totes les olors.
Als peus de l'ermita, els grups de treball s'han organitzat molt bé i han estat enregistrant les seves vivències.
La tranquil·litat de l'entorn, la bellesa del paisatge, la singularitat del lloc... tot plegat ens ha dut a jeure sobre la gespa i gaudir d'una estona de relaxació. Per alguns ha estat un moment de total desconnexió, altres s'han sentit totalment renovats, val a dir que ha estat una experiència molt gratificant.


Tots al mig del volcà.






Amb aquest entorn és fàcil relaxar-nos

La sargantana està ben camuflada. La veieu?






A la tarda cap a Santa Pau després d’haver  menjat  les  cupcakes que ens van portar la Laura i l’Ingrid i que encara no havíem tingut ocasió de provar. Ens ha anat molt bé aquest berenar per agafar energies davant de la caminada que ens esperava per arribar fins a Santa Pau. Tot xerrant i cantant, travessant prats i veient les vaques pasturar, hem arribat a la bonica vila medieval.
Cada vegada els veiem més ficats en el projecte del treball de síntesi i ja sembla que gairebé ho hagin fet tota la vida. Un cop més, s' han sabut organitzar ràpidament, mostrant empatia i col·laboració entre tots els membres dels diferents grups. Els hem vist passejar pels carrers empedrats, per la plaça Major presidida per l’església parroquial, i gaudir de les vistes emblemàtiques que se’ns mostraven davant.
Tot i les caminades i el ritme de treball que porten, no deixen d’aprofitar el temps lliure per jugar a pilota, a fet i amagar o a qualsevol altra activitat... Realment són incansables.





Qualsevol racó és bo per descansar una estona.




Ja estem arribant a l’equador d’aquest viatge i continuem amb la mateixa il·lusió, alegria i entusiasme que quan vam arribar. 

Podeu veure més fotos al flickr, cliqueu l'enllaç:
https://www.flickr.com/photos/97575332@N05/

dimarts, 6 de maig del 2014

Garrotxa 1r dia

El dia s’aixeca clar, pocs núvols, bon presagi per començar la nostra aventura.
Hem arribat a Besalú a l’hora prevista. Baixem de l’autocar ansiosos per veure, per descobrir... Tot l’ambient ens transporta al món medieval; creuem el pont, tots organitzats, esmorzant. Comencen les primeres fotos, els primers reportatges del treball. Cares de felicitat en començar el recorregut. Hi ha ganes, moltes ganes. La veritat és que el dia és esplèndid i acompanya; les botiguetes, els carrers, les pedres, el pont i, enmig de tot això, un noi que toca el “butan” i ens fascina amb la seva música. Val a dir que la Laia s’ha atrevit a provar l’ instrument.
Tot i la màgia del moment, les ganes d’arribar al càmping superen qualsevol cosa. Fet ja el recorregut, no poden esperar més. De Besalú al càmping hi ha poc més de 20 minuts que s’han fet interminables. Finalment arribem!
Distribuïm els bungalows i... a dinar! Tot boníssim!!! Ha estat realment un dinar de germanor.
Descans i cap al Croscat. Les gorres, les cremes i endavant. Han sorgit un munt de preguntes: Estem al mig del volcà? I aquestes plantes, per què es fan servir? (De sobte, l’interès sobre la flora que anàvem veient creixia per moments). Que bé que ens ho estem passant! Han trobat molt interessants les explicacions de la Marfa, la nostra guia.
De tornada, queda una estona lliure per jugar, treballar, dutxar-se... Encara ens queda el sopar i el joc de nit. Es respira alegria per tots els costats. De moment hem superat els objectius marcats, i això és només el principi.
Us deixem amb una mostra de les imatges d’aquest primer dia.


Arribada a Besalú

Els sons màgics del butan





Benvinguts al càmping Lava

Dinar de germanor....
...Bon profit!


Partidet de volei
Caminant entre els balecs mentre ens dirigim al Croscat






La resta d’imatges les podeu veure al flickr de l'escola:
https://www.flickr.com/photos/97575332@N05/sets/72157644535838801/