El Pol, ha estat avui el nostre protagonista. Ens ha dit entre altres moltes coses que es un noi bromista, que li agrada la història i les mates...
Així ens ho explica ell:
Jo vaig néixer amb 8 mesos, el dia 23 de febrer de 2001. Des de ben petit era molt rialler, molt feliç i molt mogut. Quan algú amb deia alguna cosa, jo sempre reia.
Tenia un gos que era molt
entremaliat, tenia la mania de deixar-ho tot desendreçat, En
general, era molt entremaliat, però molt simpàtic i carinyós.
De petit m’agradaven molt els Teletubbies i amb van
regalar un ninot, encara el conservo, però el meu gos el va mig destrossar. Vaig deixar de veure els Teletubbies als 4 anys, perquè ja m'avorrien
Una anècdota que us puc explicar és què als dos anys i mig, amb vaig perdre per
Una anècdota que us puc explicar és què als dos anys i mig, amb vaig perdre per
l'Ikea. Vaig passar molta por però unes persones em van ajudar.Jo vaig aprendre a escriure el meu nom i cognom, era molt petit però ho vaig fer per si em tornava a passar.
Quan vaig arribar a aquesta escola, la escola Patufet, no volia entrar, però un nen molt simpàtic, el Sergi, em va animar a entrar-hi. Mai ho oblidaré quant que em va ajudar; jo tenia una mica de por, i mira, jo era molt tossut en aquella època.
Quan vaig arribar a aquesta escola, la escola Patufet, no volia entrar, però un nen molt simpàtic, el Sergi, em va animar a entrar-hi. Mai ho oblidaré quant que em va ajudar; jo tenia una mica de por, i mira, jo era molt tossut en aquella època.
Jo crec que era molt simpàtic i rialler, fins que vaig arribar a 4
de primària, vaig tenir una època molt difícil; a sisè,amb la Ingrid, vaig aconseguir aclarir les meves idees; ara, m'he convertit en un bromista,i ja he superat aquells moments.
A les estones lliures, com a hobby m'agrada llegir història, fer mates i sudokus.
A les estones lliures, com a hobby m'agrada llegir història, fer mates i sudokus.
Finals de març de 2014, se’m mor el gos, un gran amic, o
potser més que això,el considerava com un de la meva família, jo era, o millor dit, sóc molt
sensible, encara no he pogut superar la seva mort. Vaig tenir fins i tot febre, a
punt de arribar a 39 graus... Des de
llavors he afluixat en els estudis, perquè no puc de parar de pensar en ell. Però
això no importa, he de continuar endavant i centrar-me en el futur.
Pol has fet una xerrada molt simpàtica, gràcies per aquesta estona. |