Al Sergi li agrada passejar pel bosc, anar amb els seus amics pel carrer i menjar macarrons....
Això és el que ell ens ha explicat:
Hola
em dic Sergi, avui com ja sabreu
sóc el protagonista.
Bé, us volia
explicar que el Pol, el seu germà, l’Ana, la Laia i jo acompanyats dels pares
anàvem a una masia que es deia “Cal Xocolater” allà ens ho passàvem molt bé.
Teníem una piscina de plàstic on portàvem xeringues i les fèiem servir com a
pistoles d'aigua Fèiem barbacoes, paelles, bé, en general pel menjar no ens preocupàvem.
Hi havia una font que tenia la forma de la sargantana del “Parc Güell”, on
sempre ens hi repenjàvem. Cada dia anàvem a fer una caminada pel bosc o pels
carrers del poble Vilada.
Vaig tenir un gos
i me l’estimava molt , es deia, Tro. Però un dia el vam haver de sacrificar
perquè tenia un tumor a la panxa. Després de que moris li vaig escriure una
carta que deia: “Tro t’estimem molt. La vida que tindries si fossis aquí seria molt "xula" però si no estàs no es divertida, gens ni mica. Eres el gos més maco del
món. Tro t’estimem tots molt! Adéu”.
La meva mare, el
meu pare, la meva avià i jo anàvem a un hotel de Santa Fe del Montseny; allà,
jo anava a jugar a uns gronxadors i a vegades, quan tornava cap
l’ hotel i estava a un metre de distància, mirava al darrere i no veia els gronxadors de la boira que hi havia. També anava a un llac on la meva àvia comprava pa perquè jo els hi tires als ànecs.
l’ hotel i estava a un metre de distància, mirava al darrere i no veia els gronxadors de la boira que hi havia. També anava a un llac on la meva àvia comprava pa perquè jo els hi tires als ànecs.
A mi m’agrada
anar amb els meus amics pel carrer. Per menjar m’agrada l’escabetx i els
macarrons.
No m'agrada que em molestin ni que em facin enfadar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada