L'Ana ens ha explicat que té una tortuga russa que es diu Pep, que li agrada fer manualitats i que vol ser actriu...
Hola em dic Ana Flores Mas, tinc 12 anys.
Vaig néixer el 26-07-2001 a la Clínica Sagrada Família a les 13:30 hores i vaig pesar 3k. 30g.
Els meus pares es diuen Lola i Pedro i tinc 2
germans, l'Eva i el Pedro.
Tinc 2 gossos el Goofy i la Rita i tinc una tortuga de terra russa que es diu Pep per l´entrenador del Barça “Pep Guardiola”. També tinc una periquita que es diu Linda, la té la meva àvia a casa seva, ja que un dia vam anar de vacances amb els meus pares i no ens la podíem emportar, li vam deixar a la meva àvia i no la vam anar a buscar perquè ja s´havia "encarinyat".
Tinc 2 gossos el Goofy i la Rita i tinc una tortuga de terra russa que es diu Pep per l´entrenador del Barça “Pep Guardiola”. També tinc una periquita que es diu Linda, la té la meva àvia a casa seva, ja que un dia vam anar de vacances amb els meus pares i no ens la podíem emportar, li vam deixar a la meva àvia i no la vam anar a buscar perquè ja s´havia "encarinyat".
Quan tenia 19 dies,
vaig fer la meva primera sortida a l´escenari, ja que la
meva mare va estar els 9 mesos d´embaràs cantant a l' orquestra i tothom em
volia conèixer.
Ara us explicaré una
anècdota molt divertida:
Quan tenia 20 mesos, donant un vol amb els meus pares vam entrar a una botiga que tenia a dins un estanc de peixos i hi havia un peix gros com una bola; jo li vaig preguntar a la meva mare que perquè estava tan gras i ella em va dir que era perquè menjava molts xumets.
Jo li vaig dir: mama, li tiro el meu? Però com jo no tenia força, va ser ella qui li va tirar. La meva sorpresa va ser que el vaig trobar un dia , quan vaig ser gran, dintre d' una capsa, i és que la meva mare va fer veure que li tirava al peix, quan en realitat se'l guardava a la butxaca per si a la nit plorava pel xumet, però no vaig plorar.
Una altra anècdota de quan era petita és que un dia amb 1 any, encara no caminava i no saben com ho vaig fer, però hi havia un paquet de tabac a sobre la prestatgeria i em vaig menjar un cigarret. De sobte vaig començar a vomitar i ràpidament em van portar a l´hospital i jo estava "grogi"; em van tindre en observació i quan vam sortir de l´hospital, els meus pares es van quedar parats amb el diagnòstic que va escriure el metge, posava: Intoxicació per tabac, i el meus pares van dir: ostres però això sona molt fort! i el metge els va contestar: no us preocupeu, no és la primera ni l'última vegada que passa això. Ja ho em vist altres cops.
Us explicaria més anècdotes, però no acabaria mai.
Quan tenia 20 mesos, donant un vol amb els meus pares vam entrar a una botiga que tenia a dins un estanc de peixos i hi havia un peix gros com una bola; jo li vaig preguntar a la meva mare que perquè estava tan gras i ella em va dir que era perquè menjava molts xumets.
Jo li vaig dir: mama, li tiro el meu? Però com jo no tenia força, va ser ella qui li va tirar. La meva sorpresa va ser que el vaig trobar un dia , quan vaig ser gran, dintre d' una capsa, i és que la meva mare va fer veure que li tirava al peix, quan en realitat se'l guardava a la butxaca per si a la nit plorava pel xumet, però no vaig plorar.
Una altra anècdota de quan era petita és que un dia amb 1 any, encara no caminava i no saben com ho vaig fer, però hi havia un paquet de tabac a sobre la prestatgeria i em vaig menjar un cigarret. De sobte vaig començar a vomitar i ràpidament em van portar a l´hospital i jo estava "grogi"; em van tindre en observació i quan vam sortir de l´hospital, els meus pares es van quedar parats amb el diagnòstic que va escriure el metge, posava: Intoxicació per tabac, i el meus pares van dir: ostres però això sona molt fort! i el metge els va contestar: no us preocupeu, no és la primera ni l'última vegada que passa això. Ja ho em vist altres cops.
Us explicaria més anècdotes, però no acabaria mai.
M´agrada molt fer
manualitats, sóc molt pallassa, de fet faig teatre des de fa uns mesos, “Data de publicació: 25/06/2013” vaig
fer una paròdia al youtube que es diu IAIES AL PODER!!! em vaig divertir molt
fent- la i faré moltes més. També monto a cavall des dels 3 anys, toco el
piano...
Els meus colors
preferits són el lila, el blau turquesa, el verd fluix i el tutti frutti.
M'agrada menjar de tot menys els pèsols,
els hi tinc mania, no els puc ni veure!
De gran vull ser veterinària i actriu, però
veterinària no se si de granja o de animals domèstics.
Gràcies Ana, ha estat una estona molt divertida!
Gràcies Ana, ha estat una estona molt divertida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada