dimarts, 8 d’octubre del 2013

I aquesta setmana el protagonista és...

Aquesta setmana li ha tocat el torn al Pau Acereda .


Ens ha dit que li agrada molt anar al càmping, al costat de Sant Pol, que juga sovint a futbol i que és culé...


                              


                                          Com sóc 
                                                                                   
Hola em dic Pau Acereda Bernat, tinc 11 anys, visc a Barcelona al barri de Gràcia i sóc culé.

Vaig néixer al 20 de desembre de 2001 a la clínica Teknon. Quan vaig néixer, en van regalar un osset de peluix que encara conservo.

La meva família la formen el meu pare, la meva mare i el meu germà gran de 15 anys. Tinc dos àvies i dos àvis,  els meus oncles i dos cosinets petits.
M'agrada molt el futbol, i jugo en un equip de futbol sala, que es diu Ubae.

El menjar que més m'agrada és la pizza, la truita de patates de la meva mare i les croquetes de la meva àvia.

Tinc una mascota que es diu Bolilla, i és un conillet d'orelles caigudes. Li agraden molt las galetas i quan li dono una, comença a donar voltes pel pati. Quan li donem la galeta, es fica de peu per mossegar-la.

Als estius i per Setmana Santa, vaig a un càmping al costat de Sant Pol de Mar. Tinc una colla,on tinc molts amics, encara que de vegades, parlo amb la colla del meu germà. Jugo molt al futbol, i sobretot, vaig molt a la piscina i a la platja. Em tiro des de les roques a l'aigua i és molt divertit, però sobretot m’agraden les discoteques que posen a la nit al bar del càmping, on s'ajunten des dels més petits de 9  anys, fins els més grans de 18, però sense relacionar-nos, colla amb colla.

A l’estiu sempre anem uns dies a algun lloc lluny de d'aquí  L'estiu passat, vàrem anar a la Serra de Guara, i vam saltar des d’una cascada de 10 metres d'altura  també vam fer barrancs, va ser una experiència molt guai.
                        
                                                                                                               


Tots escoltant molt atents. 


Els objectes més entranyables.

                                                                                     
                                                                                           
Ens hem quedat amb ganes d'anar a la serra 
de Guara a veure el salt d'aigua...

                                           Gràcies Pau



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada