dilluns, 21 d’octubre del 2013

I avui, la Laia

La nostra protagonista d'avui, ha estat sempre molt juganera, desitja poder anar algun dia a Nova York i diu que no li agrada la xocolata...


 


Hola, em dic Laia i tinc 12 anys. Vaig néixer un 26 de maig del 2001 a l’Hospital de Barcelona.

Tot i que vaig despertar a la meva mare a la matinada no vaig venir al món fins a les cinc de la tarda. El meu pare em va presentar a la família embolicada amb paper d’alumini i la meva àvia va dir que semblava un pollastre a l’ast.  Vaig pesar 3Kg 150g.

Vaig anar un any a la LA QUITXALLA on vaig conèixer al Sergi,a l’Ingrid i a l’Ona. I junts vam venir a aprendre a l’escola Patufet, i allà hem vaig trobar amb la resta de companys de classe. Sempre hem estat poquets però els últims anys hem anat augmentant el clan que al final s’ha convertit en una gran família.

Sempre he estat molt juganera i de petita vaig amagar un xumet rere la tassa del vàter. Encara el busquem ara!!!

Tinc una foto de quan era petita menjant xocolata tot hi que no em puc creure que fos jo, perquè mai m’ha agradat. Sempre he estat una mica rara...

La meva afició  preferida era anar a donar de menjar els coloms fins que la vaig avorrir i ara no els puc ni veure.

Tinc dues germanes, i de petites quan jugaven a l’UNO jo els hi prenia les cartes.
Sóc una apassionada de Sant Medir tot i que fins l’any passat no m’hi van deixar anar. Sóc de la colla els “Tivats”  i gaudeixo molt de la festa.

Quan era petita la meva mare hem va donar el seu osset preferit i jo que me l’estimava  d’allò més. El vaig anomenar Pau hi em va acompanyar en molts dels meus somnis ja que dormia amb ell.

Passo el meu temps lliure jugant amb els meus amics o cosins, anant amb el patinet o en bicicleta i fent excursions, això si, per la muntanya.

Tinc dos cosins que estimo molt: l’Àlex i l’Alba de la qual en sóc padrina.
No m’agraden  els gossos tot i que la meva àvia en tenia un que m’estimava molt i que va morir l’estiu passat, es deia DIC i el trobo molt a faltar.

Des de petita tinc por a la foscor, i haig de dormir amb una llum perquè sinó no dorm ningú.

El meu color preferit és el lila i de gran vull ser decoradora d’interiors, però és clar que de aquí a dos dies ja hauré canviat d’opinió.

M’agrada la música pop i la meva cantant preferida és la Miley Cyrus. M’agraden molt els llibres d’aventura i per això els meus preferits són els de Geronimo Stilton.
A l’estiu acostumo a anar de vacances una setmana, les més especials han estat les de Disney Land, a París.
El meu somni és anar a New York, la meva ciutat preferida tot i que no hi he anant mai, és un somni pendent de complir.



Sempre he estat culé i sempre ho seré. He assistit a dos partits del Barça i per mi és una sensació més forta que pujar en una muntanya rusa!!!






Amb les seves coses més estimades...





               
                   
                                     Tots escoltant amb molta atenció.



Gràcies Laia, ha estat molt interessant.

                         


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada